El treball d’obrir els ulls

Com a bon català m’agrada explicar el fet que passa dins de la nostra terra a tothom, sigui de fora o de dins de casa, el fet que a vegades els mateixos de casa no obren els ulls i per això tenim que anar passant la revisió com si fóssim un oculista perquè la vista no ens falli. El fet d’obtenir una vista excel·lent proporciona una visió més bona d’aprop i de lluny no? Llavors si tenim la visió perfecta per les dos bandes podem estar contents i seguir sense problemes veient tot el que se'ns planteja al davant. Es fins aquí on vull arribar quant tens que obrir la vista a una persona perquè vegi el que passa a Catalunya on ell/a hi viuen i és deixen tot el que guanyen o part d’aquest. Porto casi 5 anys a una feina i mica en mica m’han anat coneixent com soc com a persona i el que penso sobre la meva terra i el que passa amb els nostres diners, m’agrada explicar i treure conclusions perquè encara ara no veuen clar una Catalunya independent, més rica, amb prestacions per els serveis que ara mateix estan retallant perquè diuen que no hi ha diners... El cas es que a la mateixa feina fa temps vaig obrir els ulls d’una noia on parlant parlant amb el temps ha vist que les ajudes son escasses per els seus fills, que potser no veuen un futur com nosaltres l’hem vist amb algunes ajudes i més endavant les poden eliminar, ella també defensa la llengua catalana, com la seva cultura això també ho vull remarcar. El segon cas arriba aquesta setmana on una altra companya més jove i amb vistes més disperses, m’ha costat bastant fer-li obrir els ulls fins al punt que des de fa 3 anys, alguns comentaris que jo deia ella em deia el contrari, però be al final també ha obert els ulls per la via dels diners i també veu clar que Catalunya està arribant a un punt que sinó és independent pot patir una crisi molt més forta de la que ha patit fins ara per culpa del Govern central i per això els diners que marxen es tindrien que quedar a casa nostra que per això son nostres no? Així que ja me n'he guanyat dos. Espero poder anar augmentant el radi de gent que obri els ulls per veure una Catalunya més rica i no tant ofegada com està en aquest moment. Aquest es el meu petit gra de sorra que he anat fent nomes en un radi de feina, a fora el carrer també he fet coses però nomes volia explicar aquests dos exemples clars de que la gent també obra els ulls quan els toques la butxaca moltes vegades. Esperem que en no gaire temps puguem comentar aquestes batalletes com un vell record.