El Segre i els Raiers de Coll de Nargó

El tema ja comença a cansar com molts sabeu sobre el transvasament del Segre, primer que volen treure aigua, desprès no, desprès si (amb que quedem?), avui he llegit una noticia que en principi ja esta casi descartat que agafin aigua de “lo” riu Segre i en lloc n’agafaran de l’Ebre, i ara son els altres que estan cabrejats i amb raó, però el cert es que d’algun lloc tenen que agafar aigua no? Si diuen que no en tenen. Us heu fixat moltes vegades amb el riu a l’estiu com baixa no? I el que comporta això? Fauna, vegetació i tradicions, per això vull dedicar un petit espai als Raiers de Coll de Nargó un treball que es feia fa molts anys a ara una tradició que es celebra cada any.

Aquí una mica d’historia: (Gracies a raiersdecolldenargo.com)

Durant moltes desenes d'anys, els homes es van dedicar a fer baixar fusta pel Segre, per portar-la cap a les terres del sud, anant a buscar l'Ebre. Feien servir els rius com a via de transport i la fusta, lligada cada biga a una altra, formava una plataforma anomenada rai. Els homes de Coll de Nargó, doncs, eren raiers, un ofici que exigeix temperament, força i esperit de lluita, ja que les condicions de la seva feina eren dures i fins a cert punt perilloses. Només cal veure algunes fotografies de rais de quatre trams com per exemple la de més a sota, per entendre que els raiers portaven Segre avall, fins a Lleida i fins a Tortosa, molt més que fusta transportada amb saviesa; portaven, també, un cos viu, el rai, que amb ells al damunt formava una de les imatges més autèntiques de les esdevingudes al llarg dels segles en contrades de muntanya.
Els rais i els raiers es van acabar als anys trenta, quan, per una banda, el transport amb camions va començar a ser una realitat i d'altra, degut a la construcció de grans embassaments, barreres infranquejables tant per l'aigua amansida com per l'alt graó de les preses.



Alguns vídeos interesants:





Un ensurt:



Esperem que es pugui seguir fent aquesta gran tradició durant molts més anys i que no ens prengui l’aigua ja que no anem pas sobrats d’ella.

El riu es vida.