Aquí tenim la Mireia, més coneguda per la Ieia, segur que la teniu vista per la Seu, una noia molt simpàtica, amable amb tothom, sempre te un moment per parlar amb tu sigui de lo que sigui. Una persona que treballa per la nostra ciutat, ajudant a organitzar la festa major o festes de la Seu, ella sempre esta disposada a ajudar perquè les coses surtin be i tu o jo o les demés podem estar contents. Ella sap que l'independencia es possible i per això cal lluitar per aquest tema i mica en mica anirem fent un país millor per a tots i totes. Aquí us deixo les preguntes que li he fet que molt amablement m'ha respost amb bastanta lletra i s'agraeix. Gràcies Ieia.
Explica’m alguna cosa, no et tallis, resposta lliure:I ara què t’explico? No sé, ah, ja sé, una cosa amb el que em trobo sovint. Tothom em coneix per “la germana del Ferran” joder! Hauria de ser al revés a ell l’haurien de conèixer per ser “el germà de la Mireia” que per alguna cosa vaig néixer uns anys abans, i vaig haver de suportar tot el que comporta tenir germans petits ... la Mireia feia alguna cosa, bronca per la Mireia, que el Ferran feia alguna cosa, bronca pel Ferran i per la Mireia, per si de cas!Ggggggggrrrrrrrrrr.... Germans petits, que consentits que heu estat sempre! A que molts em coneixeu per ser la germana del Ferran?
Color preferit?Blau o negre
Una cançó?Uff... moltíssimes, us en deixo unes quantes:
- “La Senda del Tiempo” de Celtas Cortos,
- “Carta a Rigoberta Menchú” també de Celtas Cortos, bé de Celtas totes.
- “Soldadito Marinero” de Fito & Fitipaldis.
- “Born in the USA” i “The River” de Bruce Springsteen
- “Salir” i “Buscando una luna” de Extremoduro
- “Like a prayer” i “American Pie” de Madonna, bé de Madonna també totes.
- “The animal” de The Cramberries
- “Bizarre love triangle” de Jewel
- “Pol Petit” de N’gai N’gai i ja que entrem en tema català doncs qualsevol de Sau, els Pets, Lax’n’busto, Brams, dels del rock & cat vaja, que ja tenim una edat!
Viure a la Seu creus que és bo o no té sortida per el jovent?I tant que en té i si no n’hi ha proutes les crearem! Mira, quan estem estudiant a fora, Lleida o Barcelona principalment, tots pensem el mateix, que quan acabem la carrera ens haurem de quedar perquè a la Seu no trobarem feina, o pq realment ens agrada més la gran ciutat. Doncs bé de tots els meus amics gairebé tots hem anat tornant cap a aquí i estem tots treballant més o menys dins del sector del que hem estudiat.
Els primers anys d’estudiant fora de la Seu són genial, sobretot el primer, arribes a la city i vols cremar-ho tot, sembla q no tinguis temps per fer tantes coses, festa, festa i més festa, llavors penses “es q la Seu és una merda, no fan mai res!” Que no fan mai res? El que passa és que facin el que es facin la qüestió és queixar-nos, i quan fan alguna cosa no hi anem no fos cas que en poguéssim treure una bona opinió. Després hi ha el tema de la gent que no gosa a fer res sense el “consentiment” o la companyia dels altres, necessiten assistir als events, activitats o fins i tot al cinema acompanyat i amb el vist i plau de qui sigui. Jo no necessito de ningú per fer el que realment tinc ganes, m’encanta anar sola al cinema, i he anat a més d’un concert sola.
El que si que crec que és un greu problema pel jovent a la Seu és el tema de l’habitatge, està impossible! Tant de lloguer com de propietat.
Quin record et passa per el cap que ens vulguis explicar?Els Isards i el Cau. De petita vaig anar durant uns anys a l’Agrupament Escolta, el Cau, i la veritat es que en tinc molt bon record, m’ho vaig passar genial. Excursions, jocs, tallers, a l’estiu campaments, trobades amb altres grups i el que més m’agrada és que he anat mantenint relació amb els que llavors van ser els meus monis. És una de les moltes coses bones que té viure a la Seu, es fàcil mantenir contacte amb la gent, simplement pq te’ls trobes pel carrer. Després amb 16 anys vaig fer de pre-monitora amb el grup de colònies els Isards, segur que a més d’un dels que llegiu el blog us he fet de moni, jeje! aquell va ser el meu primer contacte amb el món de l’educació en el lleure, em va agradar i vaig decidir que volia encaminar la meva formació cap a aquest món i aquí estic, he treballat fins ara gairebé sempre en aquest mundillo i espero que duri pq és el què m’agrada. Sempre dic als meus monis del Cau que si jo estic en aquest món és gràcies a ells!
Un lloc?Mmmmm.... en tinc alguns de secrets que no compartiré, però el Pla de les Forques és un lloc que m’agrada força! La vista és molt xula i tranquil n’estàs una estona, a més pots anar-hi a la nit si t’agrada observar el cel. Anant de camí cap allà hi ha un lloc genial, si puges per la muntanya a peu, per allà darrera cal picoleto, trobes enmig del bosc una tros de roca ideal per estirar-te a jeure o llegir un bon llibre, i a 10 minuts de la Seu!
Si vols saludar algú ja saps pots fer-ho:Doncs saludo a tots els que llegiu el blog, i ja que he parlat abans d’ells, saludo especialment a tots els que en algun moment els hi he fet de monitora, que són colla! Aix... que ens fem grans!
