Com molta gent sabeu els divendres aquí a la seu no es pot fer gaire cosa, així que per divertir-te o tu Montés be aquí a la nostra city o marxes a fora, com per exemple a la Wai-Kiki, ja que els divendres de Primavera-Estiu es una de les discoteques que obra i es pot dir que esta mitjanament aprop de la Seu i te un bon ambient i bona gent. Així que vam despegar cap la Wai-Kiki a les 22:15 més o menys, els integrants d’aquest viatge? Doncs el senyor Eskary i la seva novia Sonia i el Miki-Campions i esta clar que jo. Vam quedar sota de meva casa, el primer en arribar va ser el Miki i vam estar parlant un ratet i ja vam obrir una botelleta que tenia jo de Vodka-Blau (ben parida aquesta beguda), no gaire més tard ja van arribar la parelleta i ja vam despegar cap Agramunt. A mig camí entre l’altura de Oliana i Ponts es on vam començar a beure entre tots menys el conductor esta clar, una botella de Wisky-Peach que no pot faltar per estrenar la temporada 2006. Es pot dir que el trajecte d’anada va anar perfecte sense cap incident a remarcar per la carretera ja que l’eskary va portar el cotxe molt be, tret d’un Mini Andorrà que era un bon perill al nostre darrere, fins que no ens va avançar no va estar content però bueno el vam deixar passar i venga espavilat si te vols matar. Nosaltres vam anar explicant records que sens passaven per el cap d’altres temporades de la Wai-Kiki i ja vam riure prou. Un cop vam arribar al parking ens vam assignar un lloc pero a nosaltres no ens va agradar perquè estava a una punta i potser era una mica perillós per la circulació dels altres cotxes, així que vam decidir de canviar-lo i passa de l’home que ens va dir que ens teníem que aparcar allà. Només sortir del cotxe ja ens vam trobar a la gent de Puigcerdà, entre ells el meu amic de classe l’Abel que només parlar amb ell em va fer el comentari jo ja l’he pillat se m’ha passat i ara l’estic tornant a pillar jajaja quin artista, ja que feia bastant rato que ells estaven per allí. Un cop tots junts vam decidir anar a fer cua ja que eren les 12 menys 10 i encara no havien obert però la cua era bastant llarga (si os sona doncs arribava fins a la meitat de la gasolinera que hi ha al costat). A la cua ja vam patir ja que no avançava ni cap endarrere i la gent es colava per tot arreu, però bueno mica en mica ja arribàvem a la guixeta on els que tenim el carnet, només feia falta ensenyar-lo i te donaven l’entrada (sense consumició jeje), desprès de l’entrada a fer una altra cua per entrar ja a la discoteca, allí si que no ens movíem gaire i vam veure gent de la Seu (els tinc vistos de vista), per el costat vaig poder veure que passava l’Esteban, Àgueda and company que també havien baixat. Mica en mica ja ens vam posar dintre de la discoteca on per l’inauguració regalaven porta-cd’s (12 cd’s i caben...). Anirem una mica al gra perquè veig que això o estic allargant molt i desprès potser es fa una mica pesat de llegir. Un cop a dintre ja vam anar als WC’s, quant un no pot més no pot més jeje (este que se clar). Vam treure el cap a la barra de adalt de tot, que es on va sempre tota la gent de la Seu, ara també tenim una cambrera de la Seu (es diu Laura i es cambrera a l’Estolador). Vam demanar un combinat i que ens guardes els porta-Cd’s i ja aparti d’aquí va començar la nit a la Wai-Kiki on va ser anar a la sala principal de adalt i anar a saludar al DJ i al de les llums que encara se’n recorden de mi. En aquesta pista ens vam trobar al Guardia i Matamales on anteriorment els havíem vist al balcó de l’hotel que ells es quedaven a dormir allà. L’Eskary i la Sonia es van anar a relaxar a unes cadires amb taula mentre el Miki i jo donàvem un cop d’ull per la discoteca a ver que tal estava de musica i demés. Es pot dir que vam conèixer noies, no ens o tenim que amagar, però tampoc em tinc que amagar que me’n recordi de totes jajaja. Així que la nit va estar guapa a les 2 pistes i ens o vam passar molt be i espero tornar-ho a repetir perquè ara de nits de divendres ni tindrem unes quantes per disfrutar.
PD: Vull saludar a tota aquella gent que en un moment o altre vaig estar parlant amb ells a la Wai-kiki, al Geri o el Ches per no poder vindré, a les noies de Ponts a la Ester i la Cecília, també a la gent d’Andorra al pàrking a l’hora de marxar, a l’eskary i la seva novia per baixar-nos i fense passar una bona nit. Gràcies a tot/es i visca la ressaca que som diumenge i encara l’ha porto...
PD2: Núria i Anna no pot ser que ens venguéssim tant poc rato eh! vau desaparèixer súper ràpid grrr :(.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada