Vull compartir un text amb el que em sento identificat i on descriu la realitat de la gent que s'estima el territori;
Ahir va ser un dia difícil per la gent del Pirineu. Molts de nosaltres vam caure en un mar de llàgrimes en veure com es cremava la muntanya. La nostra muntanya. I no en parlem dels amics del Pallars que van haver de ser desallotjats de les seves cases i van veure les flames de ben aprop.
Ahir vam ser centre d'atenció de tota Catalunya. Estic segura que per uns moments, malgrat la tristesa de veure el foc: El Pirineu era una pira encesa i molts, moolts de nosaltres ens vam unir en el patiment de veure cremar la terra que ens ha donat la vida...és per això que em sento terriblement orgullosa de ser del Pirineu i de que hi hagi gent que, com vaig poder apreciar ahir vam estar per unes hores conectats, pendents i intercanviant opinions...i sabeu que? que per molt que ens passi, sempre hi haurà gent que lluiti per aquesta contrada! Moltes gràcies de tot cor a tots els que heu fet que aquest sentiment s'apagui gràcies a la vostra feina. Una abraçada per tots els qui heu passat la nit en vela, per als que heu arriscat la vida per evitar que avui tota la muntanya estigués tenyida de negre...estic segura que tot i encara sentir passar els helicopters pels nostres caps, estem una mica més tranquils. Visca el Pirineu!!
Text: Cristina Garcia Albós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada