dilluns, de desembre 12, 2005

Entrevista al Nandin

No podia faltar una entrevista al Rebel Nandin jeje aqui una gran persona dintre del ambit català dintre de la nostra poblacio, aquet noi tambe fa bastants anys que el conec, hem pasat bastantes acampades junts, lluitant per el nostre petit pais eh!, tambe hem intentat organitzar o s'ha fet el posible amb el Som-hi (jo he fet el que he pogut) i bueno podeu veure a continuacio l'entrevista que li he fet:


Catalunya es una Nacio?
Es tracta d’un sentiment i els sentiments no estan regits per cap llei que pugui dir si són veritat o no. En aquest cas els que tenim aquest sentiment som majoria al nostre país fet que deixa encara més clara la cosa... Per tant si la majoria dels que vivim a Catalunya ens sentim Nació, doncs sí, és una nació.

Color preferit?
El blau, i si no n’hi ha prou afegeixi el grana tb xd

Una canço?
N’hi ha masses xD. Qualsevol de Brams, Inadaptats o Obrint Pas...

El fet d’organitzar el Som-hi que aporta, hi haurà el som-hi 2006?
Abans de tot vull deixar clar que aquesta pregunta queda a mitges..l’altra meitat o més l’hauria de respondre el Jaume de Coll de Nargó ja que ¾ del Som-hi és mèrit seu.
En primer lloc dóna l’oportunitat de conèixer la tira de gent de fora que milita i treballa dia a dia per canviar les coses. Això dóna molta força per continuar (Vilafranca model a seguir..).En segon lloc aconsegueixes establir un lligam molt fort amb aquells amb qui durant mesos has estat preparant una cosa tan grossa...
També pots conèixer els propis músics que toquen i la veritat és que fa gràcia poder comprovar que mesos després tots s’enrecorden encara de la teva cara quan t’els trobes en algun concert...
Per últim aprens lo difícil que pot arribar a ser organitzar un acte d’aquests..hores de dedicació, d’espera davant l’ajuntament, 1000 i 1 reunions que després no serveixen de massa...i al final acabes parant boig (això ho vau poder comprovar la nit del concert xd) Ahh, me n’oblidava, també s’apren lo radical i guay que és la gent durant el concert i lo poc compromesa i despreocupada que és després...
Doncs nosé..la veritat és que ara per ara jo personalment no he pogut pensar-hi massa ja que tinc moltíssima feina a Bcn amb la carrera...Però crec que hi ha gent que es pot fer càrrec perfectament de començar a engegar els motors..Tot i això l’actitud de la gent aquí la Seu no estimula gaire sincerament...Un Som-hi no es monta així com així... darrere cal gent amb ganes i que s’esforci i ara per ara diria que tothom pensa que ja ho faran els que ho han fet fins ara i així no s’avança...A més cal tenir en compte les limitacions econòmiques...

Una imatge de la teva infancia o de la teva vida?
El jardí comunitari del bloc de pisos quan vivia a Brusel•les.

Un lloc?
Qualsevol on hi hagi una bona vista de la Seu i dels voltants.

Si vols saludar algu ja saps pots fer-ho:
Primer de tot et saludo a tu tio ( merci per haver-me animat a fer un blog i fer-me aquesta entrevista). Després saludo a tots els qui entrin al blog, a aquells que vau ajudar a fer possible el Som-hi (ja fos carregant taulons i pencant dur o bé fent veure que a la Seu tots som sempre uns rebels de la òstia), a les Putilles i si entren en aquest blog també als de la meva colla (DG&MX sempre!)

1 comentari:

Fubu ha dit...

Nandin ya ves que la Yaki s'apunte a tot eh! aixxx aqueta tia que boja que esta... :P