Entrevista al Ramon (Mon)

Un altre amic i de l'edat de la meva germana (un any menys que jo), una gran persona, molt simpàtica, sempre et saludarà i mai et fallarà (fins al moment puc dir això). El Mon es un integrant de la quinta del famós Lokal WC que ara per ara s’han separat entre setmana perque estudien casi tots a fora però es segueixen diguent la penya del Lokal WC. Mon t’enrecordes quant la penya Panda (la meva colla gent es diu Penya Panda) doncs teníem el lokal del davant, vaya txou tió allò era un bon barri, i més abaix que hi havia el lokal de les noies i a l’altra banda el de la meva germana o sigui que era un bon barri de locals de joves. El Mon era un bon integrant de l’equip del Hockey Cadí, no entraven gaires gols no quant ell estava a la porteria. A ver que us semblen les preguntes que li he fet aquet Mon que es l’ostia, tiu ens veiem per els pubs com sempre.

Em podries explicar per sobre com va néixer la Penya Lokal W.C i els seus orígens?

Doncs la Penya Lokal W.C. va començar buscant un indret on trobar-nos un grup d’amics. Alguns de nosaltres ja havien estat al Torradà, i després es va trobar l’actual local, al carrer dels Canonges, on ajuntant amistats d’uns i d’altres fins a ser 20 nois vam aconseguir llogar-lo. Llogarem el W.C.. l’estiu de l’any 2000 i ens posarem a arreglar-lo i pintar-lo il•lusionats per poder-lo tenir a punt per Festa Major, i així ho vam aconseguir. A partir d’aquest punt comença la historia del local wc i de la penya local wc, pero explicar-la per sobre, com tu mateix sabràs per les històries que hem viscut junts quan vosaltres teníeu el panda, es impossible, són 6 anys d’història ja casi. Podríes parlar amb cada un de nosaltres que, amb un gran somriure a la boca, t’explicaria mil anècdotes diferents sobre festes, nits de boira i un llarg etcètera, ja sigui entre les parets del local, de festa per aquets mons de Deu o a la caravana de la festa major. Però suposo que tots coincidim amb una cosa que ha valgut la pena i que ho tornaríem a repetir.

Podria estar hores i hores parlant d’anècdotes i vivències, però a partir de llavors ...i fins avui, n’hem vist de tots colors així que amb l’ajuda del Lino hem escrit aquesta història, que creiem que serà a mes a mes i interessant si s’explica en forma de conte:
- Heus ací que fa uns anys, 6 anys per ser mes concrets, uns quants joves de la seu veien realitzat el seu somni de trobar un local assequible i al centre mateix de la seu, tota una proesa. Gràcies a l’experiència prèvia en l’anterior local del Torrada d’alguns joves, i a les ganes de tots els integrants d’aleshores, es va poder utilitzar ja per la Festa Major del 2000.
- A partit d’aquest moment va començar la llegenda del wc, que com molts sabreu perdura fins als nostres temps. I encara que una llegenda local explica que fa uns 6 anys un grup d’amics cansats per no tenir cap lloc on poder fer el que volguessin, van decidir llogar un local. El que ells es pensaven que duraria com a molt un parell d’anys, va resultar ser més que un local ja que tothom hi tenia la porta oberta i sempre hi havia bon ambient. Va anar passant el temps entre festes, boires nocturnes i una extensa llista que es millor no recorda. I com ja he dit abans les expectatives es van quedar curtes, els joves ja no eren tan joves i es van adonar que era necessari buscar gent més jove per poder continuar amb el local. Així va ser com va entrar la primera onada de sang jove permeten agafar el relleu de la gent que anava a estudiar a fora. Gràcies a aquest sistema es va poder aguantar el local fins al present. Però no s’ha d’oblidar.


Quin es el teu color preferit?
Cap en concret però en combinació en tinc dos que sempre els portaré a dins, el blau-i-grana.

Una cançó?
La veritat es que de cançons te’n podria dir moltes i de estils diferents, però una que sempre recordaré i no em canso d’escoltar és Fear of the Dark, d’ Iron Maiden.

Estudiar o treballar, que n’opines Mon?
Les dues coses tenen els seus avantatges i desavantatges, i personalment, jo sol puc jutjar la d’estudiar perquè treballar no he estat en una feina fixa. Esta clar que alguna de les dues coses has de fer i que sempre que es pugui has de fer el que t’agradi i t’il•lusioni, tant treballant com estudiant, tot i que no sempre es pot complir.
Jo no estic descontent d’estudiar i la formació i coneixements que rebis durant aquests anys de ben segur que et serviran per un bon futur.

Explica’m un record que t’hagi fet gràcia?
Les celebracions del Barça a Canaletes d’aquest any han estat impressionants, tota la gent cantant, animant i amb l’alegria que comporta és una cosa que no oblidaré mai, tot i que vull posar l’apunt de que no estic d’acord com s’acaben aquetes coses a vegades tal i com ha passat aquests últims cops, trencant i destrossant tot el que s’ha trobat per davant.

Un lloc?
Com no, la Seu. Potser quan hi ets cada dia no valores tot el que hi ha, el que es pot fer, la tranquilitat quan la necessites entre moltes més coses. Quan hi vas et retrobes amb família i els amics i quan porto dies sense anar-hi, sempre trobo alguna cosa a faltar.

Si vols saludar algú ja saps pots fer-ho:
M’agradaria saludar a tots els que llegeixin i naveguin pel teu espai, i també a tots els amics i coneguts. En especial saludar-te a tu Toni, i aprofitar per felicitar-te per tot això que fas i de passada t’animo a que ho continuïs fent.