divendres, d’octubre 28, 2005

Entrevista a la Maria Montero

Aqui una altra crack, la Maria Montero aquesta noia tambe fa molts anys que la conec ja desde el IRC, amb ella he pasat moltes nits parlant per el msn fins les tantes de la nit, adictes totals erem jejeje, cal destacar que encara que estudii fora segueix sent la mateixa persona, tambe hem pasat unes quantes acampades joves junts i es una fiestera de la ostia... fins que no surt el sol ella no para i ens o va demostrar, visca la carpa dance Maria jejeje aqui us deixo l'entrevista:

Perque a una noia li pot apasionar tant els ordenadors?
Doncs la veritat no m'ho he plantejat mai, però sempre m'han agradat les noves tecnologies, el com evoluciona tot, de que estan fetes les coses i sobretot el per què les coses estan fetes així i no d'una altra manera. A més tampoc m'ho miro com si fos una cosa estranya el que a una noia li agradin els ordinadors, crec que tinc les mateixes raons de que m'agradin com les pot tenir un noi. No sé no creo en el sexismo jeje x'DDD

Una canço?
Podria dir moltíssimes però la millor Fito & Fitipaldis - ¡Qué Divertido!

Color preferit?
El vermell... A es que la sangre me pone loca xD

Això d’estudiar a fora per primer any que en penses?
Doncs jo sóc una d'aquestes que el primer any ho està passant força malament. No m'acabo de fer a la ciutat i la uni és agobiant... Però com a experiència personal i sobretot per coneixer-me a mi mateixa és el millor que m'ha passat.
És un canvi radical en la teva vida, passes de ser la Maria Montero a ser un nº de DNI en un lloc que ningú et coneix, no saps a qui preguntar, no saps en qui confiar, simplement has de confiar en tu mateixa, ser com tu ets i sobretot anar d'humil per la vida sinó et trepitgen. Sincerament és molt dur però YO HE DESCUBIERTO QUE SOY GRACIOSA HABLANDO, així que bé el principi és molt dur i sobretot pel sentiment de soledat que tens, però poc a poc t'hi vas fent amb la gent. :P

Algun record de la teva infancia?
Sí!!!!! Unes vacances a Córdoba amb la Lucía i la Gloria on vam passar grans moments entre el pati interior d'una casa on hi havia un pou i una porta de fusta que s'obria per la meitat :) Quien volviera a aquellos tiempos tan entrañables y tan cálidos al recuerdo.

Un lloc?
Casa meva, però qualsevol m'està bé sempre que estigui amb bona companyia.

Si vols saludar algu ja saps pots fer-ho:
Po si! XD Veamos a les Putilles Underground & Penya Lokal KU (que ya no existe el local pero la gente sigue...). Al Toni DDP y toda la gente del mundo virtual.